Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Programa Economia
Seguidors
Enllaços d'interès
Concurs
Arxiu del blog
-
▼
2011
(9)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2010
(13)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(7)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (2)
Dades personals
- Juanjo Burgués i Yolanda Bauzà
- cap de departament i professora de l'especialitat
Aquesta noticia te tota la raó del món, avui dia practicament no hi ha cap persona que al demanarli com esta digui que esta molt bé, exceptuant el moment en que compra o consumeix allò que desitjava i ha pagat per ell, i en el moment que ho ha deixat de fer ja no hi esta molt bé, sino que esta bé, malament, tirant..etc i aquell molt bé ha cambiat en poc temps. I tot perqué relacionam el benestar amb el consum i la compra de coses o de posessió de recursos. Però realment la felicitat, no són les necessitats que tenim poden ajudar, però moltes vegades quan se té una necessitat de tenir més que un altre es un clar exemple de infelicitat. Per això jo hi estaria a favor de que Espanya adoptes allò que ha fet Bután, perquè la societat necessita que realment és preocupin per cercar la felicitat y no la necessitat de contar quants cotxes té la societat o coses, que no fan més que crear una felicitat momentanea però que realment no fa feliç a ningú més de una setmana com a molt.
ResponEliminadacort totalment amb el text ara ens valoren la nostre felicitat diguent que si que esteim be comprant coses coches , televisors, pero no te perque ser felicitat aixo sino necessitats jo necessit un coche per anar a fer feina o veure la televisio per sebre les noticies del mon , pero crec que en aquets moments ens demanen ¿com estas? esteriem amb un FIB molt baix pero seria una bona manera de sebre si la societat es feliç o no i poder cambiar les coses
ResponEliminaLa societat no mira per el creixement social, sinó per al creixement SEMPRE económic i nosaltres mateixos m'hos dona igual. Amb això vull dir que estaría be que a Espanya es feies com a Bután i medir la felicitat interior bruta (FIB), i no ser feliç per tenir un cotxe fabulós ni una casa fabulosa, ja que nosaltres som feliços si tenim aquelles necessitats secundàries ben cubertes.
ResponEliminael que diu el text es una gran realitat ja que avui en dia li demanis a qui li demanis no té contesta que es troba bé o molt bé sinó coses com tirant,menys cuan una pesona compra alló que vol en el moment que ho vol.
ResponEliminai també es realitat allo de que els estudis es dediquen a fer-los de coses materials com les motos que comprem i tot aixo sense preocupar-se de la nostra felicitat ni de cap mena de sentiments que podem sentir.
Aquesta noticia te tota la raó, diu que nosaltres, ara mateix, sentim felicitat al comprarnos un bon cotxe, o una bona casa, suposada felicitat que el que dura es molt poc temps i que hauria de ser substituida per la felicitat de sentirse be fisicament i psicologicament. Ja que a Butan s'han fet uns estudis sobre la felicitat interior bruta(FIB) demanant a mes de 30.000 persones com es troben. Les respostes son pésimes, ningu diu bé!, o molt bé!, i aixo es el que realment preocupa.
ResponEliminaSi aquest estudi es produis Espanya trob que obtindriem uns resultats similars, i aixo es vertaderament preocupant.
Estic plenament d´acord amb aquest article que mos fa veure clarament com és i com funciona l´estat d´anim de la societat. La societat mai esta plenamet satisfeta ni feliç perquè el nostre nivell díngresos condiciona la nostra felicitat. La única maneera que tenim avui en dia de sentirmos millor es consumint continuament, però el consumir molt ens dirigeix a gastar i per tant a reduir una altre cop el nostres nivell d´ingresos que més endevant quan ens preguntin; como vas? tinguem que respondre malament perquè no estem satisfets.
ResponEliminaA Espanya es mesura el creixement económic y mai el social,i aixó es pessim. Hauriem de fer com l´estudi de Bután i mesurar la nostra FIB.
Estic segura de que els resultats d´aquest estudi serien depriments.
Vivimos en una sociedad dónde el dinero es la "felicidad" y dependemos de nuestro nivel de ingresos para poder ser más "felices" permitiendonos comprar un coche mejor, una tele nueva, etc, muchas de estas cosas son caprichos que solamente nos hacen felices al momento. Inconscientemente relacionamos el bien estar con el dinero.
ResponEliminaEstic d'acord amb el que aquesta notícia explica, ja que avui en dia sembla que les persones mesuram la nostra felicitat segons la quantitat de diners que tenim. Ho podem observar ja que les persones que no tenen doblers o els suficients per consumir no se'ls considera feliços, per tant no els tenen en compta.
ResponEliminaAquest fet serveix per demostrar la societat consumidora en la que esteim envoltats avui dia. En la qual el que pot consumir es considera més feliç del que no pot.